Principis

Quins són els principis bàsics per a la comunicació?

1- Escoltar
2- Parlar
3- Llegir
4- Escriure

El previ a tots ells seria la Mirada i el més important Imaginar.
L’escolta és el punt número u ja que quan una cosa no m’egrada o no m’interessa no me l’escolto, per tant no es pot iniciar la comunicació. De la mateixa manera quan quelcom no m’interessa o no m’agrada, tampoc me la miro.

Escoltar, s’entén com a un acte intencional, lliure i selectiu que en serveixper a entendre a/ entendre’m amb algú.
Per altra banda, senti és percebre un so. Es produeix involuntariament i no intencionadamente. Va lligat als sentits externs.
Per tant, escoltaré si el que em diuen desperta algun tipus d’interès en mi, si no, no.

Fang

Fang: segon contacte

Ahir teniem a la nostra disposición diferents tipus de fang:

• Fang
• Fang blanc
• Fang negre Cadascun d’aquests fangs tenia una olor ben diferent
• Txamota

Eines emprades:
• Mans
• Porró
• Fil de pescar
• Base de fusta
• Diferents eines palets d’escultor
• Espàtula

Materials no plàstics emprats:
• Esponja
• Ralladors de diferents grossors
• Xeringa
• Reixa per a treballar textures

El que vem fer amb l’activitat d’aquest dia va ser: treballar les formes:

• Rodones/ boles: a mida que ves manar treballan ens vem adonar que no hi havia un sol
tipus de rodones, si no que n’hi havia molts: les més xafades, amorfes, tallades,
planes…
• Planes
• Churros
• Geometria

Cal que tinguem en compte que la forma de la coma o got que vem dur a classe, ens va condicionar força a l’hora de treballa, donc depenet si era més gran o més petita, podiem treballa amb unes formes o unes altres, o amb més o menys queantitat. També és important esmerar que un altre factor condicionant era si la copa era opaca o no, doncs això limitava o no els punts de vista des dels que es podria observar. Tant mateix s’ha de dir que cada autor podia determinar el punt de vista concret, si existía, dels del qual s’havia d’observar la seva obra.

Cap també la possibilitat que alguns de nosaltres no haguem obtingut el resultat que preteniem. Això vindria condicionat, en part, pel temps que teniem per a treballar.
?en part ens va frustrar pq no vem aconseguir el resultat que nosaltres voliem, i el temps jugava un paper molt important

Cal tenir en compte que el que vem fer probablemente no s’assembli massa a com quedarà al final ja que al assecarse el fang canvia d’aspecte: color, s’esquerda, textura…

El treball amb fang és una feina lúdica que implica a l’alumne.

Hem parlat a classe sobre quina creiem que és l’edat recomanable a partir de la que podem comnçara treballar el fang amb els nens.
No hem arribat a un acord, les despostes més sentides han sigut:
Abans de començar a treballar amb fang seria aconsellable treballar primer amb plastilina.
A partir de l’any ja poden començar a tocar-lo, etc…

La Georgina creu que els nens han de tocar: “que experimentin ja des de ben petits”. El fet de substituir el fang per xocolata líquida no té els mateixos resultats, doncs la xocolata té diferent olor, gust, textura. I per tant el resultat de l’experiència no seria el mateix.

Fang

Fang: primer contacte

Vem dur a terme el nostre primer contecte amb el fang en una classe de dues hores per tal que tinguessim força temps per a experimentar amb ell.
La Georgina ens va facilitar, primer de tot, fang en pols sec distribuit en diferents palanganes acompanyades per gerres amb aigua. El primer que haviem de fer era tocar el fang i sentir la seva textura. Era molt suau i fi i s’escurria fácilmente entre els nostres dits a la vegada que ens anava deixant les mans tenyides d’un susau tò marró.
Una vegada realitzada aquesta experiència, mantenint la mà enfonsada a la palangana vem començar a afegir aigua, de manera que la pols s’anava convertint en una massa, al principi espessa, per la poca quntitat d’aigua amb la que contava però poc a poc més
líquida conforme afegiem el disolvent.
Básicamente el que vàrem fer durant tota l’estona va ser jugar amb múltiples i diverses texturas que ens anava oferint el fang en el transcurs de les dues hores, depenent de la quentitat d’aigua afegida.
Per a realitzar l’experiència haviem covert les taules amb diferents papers de colors i vam anar dibuixant a sobre seu amb el fang, creant figures i dibuixos múltiples amb i sense relleu. També vam tenir a la nostra disposición tubs de paper higiènic amb els que vem crear personatges i petites figures.

Apunts: Gestió i TIC

Audacity

Ens referim a l’Audacity com a un programa lliure degut a que es pot canviar el seu còdig font però no en canvi el executable. La possessió d’aquest còdig font ens permet modificar el programa en qüestió i inclús enviar-lo a una tercera persona.

En què ha consistit la pràcica?

Hem fet una grabació de la nostre veu i l’hem modificat borrant alguns trossos. Com ho hem esborrat? Doncs editant el tros en concret i Suprimint o eliminant aquest tros.

Després a partir d’una cançó que nosaltres hem dut, l’hem modificarla utilitzant la opció fade in / fade out creant els efectes convinguts. D’aquesta manera hem pogut introduïr una garbació de la nostra veu i escurçar la pista.

Si el que ens interessa és que se’ns guardi la pista amb la màxima qualitat del so haurem de guardar l’arxiu en format WAV.

Gogear és una web encarregada de pujar cançons a la red.

Apunts: Gestió i TIC

Imatge

Quan veiem una imatge grossa la veiem així pq té molts pixels.
Nosaltres com q tenim + pixels a la pantalla del pc q no pas el projector, podem veure un tros més gros del mico (commons.wikimedia.org).
Si agafem els nº de les dimensions de la imatge, i els multipliquem entre si, obtenim la ressolució 3072 x 2048= 6291456  6mp

Quantitat de pixels: grandaria
El q ocupa la imatge (mb): pes
Quantitat de colors q mostra la imatge al mateix temps: profunditat de colors una img en blanc i negre només treballa amb 2 colors x tant la seva profunditat de color serà 2.

Com + prof de color, més fidelitat a la realitat té la imatge.

L aressolució és una relacióvariable, entre la quantitat de pixels i l’espai q ocupen. Una tanca de Publi, si la mirem de molt a prop li veiem els pts de colors xo de lluny es veu perfecte. Exemple piçarra d’un metre i 2 pts, i 1 metre 10 pts… etc fin s q arriba un pt q si faig els pts molts junts i molts arribo a veure el dibuix.
Quan jo x ex al Word faig gran una imatge estic repartint els pts estic reduint la ressolució perdo qualitat.
Si faig la foto petita augmento la ressolució.
Sempre que imprimeixo qualsevol cosa, perdo qualitat.

SOLUCIONS:

Si vull imprimir.les, buscar imatges més grosses

Softcatala.org x a descarregar-te el open ofice, o el GIMP q és un programa tipo photoshop.

El format jpg és un format comprimit, vol dir q quan graba la imatge, l’optimitza pq no ens ocupi gaire espai al disc dur. En lloc de guardar tots els pts de la img, x ex 60 el q fa és guardarne 1 i dir q la resta són iguals d’aquesta menera se n’estalvia 59 no és del tot fidel a la realitat.

1000kb  1 mb; 1000mb 1gb; 1000gb 1T

La dif etre la imatge inicial I la modificada, és q la inicial guarda més pixels
Pq les imatges les puguem penjar al blog, els hi podemtreure molts pixels.

Per a poder penjar al blog una imatge q té molts pixels 1r hem d’escalalr-la, aprox a 400: imatge reescalar i posar 400.

Apunts: Gestió i TIC

Wikipedia

Primer hem triat com a idioma el català a la pàgina inicial de Wikipédia.
Tot seguit hem anat mirant els diferents apartats que trobem a la pàgina inicial; com ara la portada, discussió…

A continuación he buscat informació sobre un tema: Ramon Llull.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Ramon_llull

D’aquest article he tret la informació que apareix al final, i he vist que:
• Darrera modificació de la pàgina: 2 oct 2009 a les 09:53.
• El text està disponible sota la Llicència de Creative Commons Reconeixement/Compartir-Igual; es poden aplicar termes addicionals

Al principi d’un article, no trobem un índex; trobem una taula de continguts: agrupación temàtica del contingut de l’article en qüestió

Un article de Wikipedia, no té un mateix autor, en té més d’un, i ho trobem a l’historial. I a més a més vec què ha escrit cadascú en concret.

Tots els articles tenen una pg de discussió.

Finalmente tenim la pg d’edita.

Adreça IP són un seguit de números propis de cada PC.

Llibre d’estil: unificación de criteris. Per ex: no parlar en 1ª persona…

Pt 4. coses q podem fer: traduir un article q està en un altre idioma. Agafar un article per aviam què diuen els portuguesos sobre un tema i completar-lo amb la mateixa informació en català. També citar fonts, capçaleres…

El llibre d’estil ens donarà totes les bases per a fer bé l’entrada.

Com s’entra la informació? De manera col•laborativa: ens posem tots d’acord amb el tema, tots tenim una conta i anem buscant els enllaços en altres articles q podem fer al postres. Un altre busca errors i va posant els enllaços al nostre nou article.

A la pg inicial, veiem que a la part de sota hi ha els projectes germans. Entrem en la wikipedia commons que conté banc d’imatges. Hem estat investigant per aquesta pg a traves de que hem buscat la foto d’un mico.

EDUWIKI:
És un Wiki q conté una eciclopèdia on hi escriben básicamente nens d’entre 6 i 16 anys. El + important és que escriuen nens per a d’altres nens. També ells seguiexen un llibre d’estil

FIABILITAT de la Wikipedia, perquè tothom, com hem vist hi té accés i “dret” a modificar-ne la info.

Gimp

Veus

Les nostres veus:

Hem fet un exercici a classe per tal de veure, segons la entonació de cadascú, a que ens remet la seva veu.
El que hem fetha sigut dir tots la mateixa frase: "A cada bugada es perd un llençol"

Irene: dolça/neta
Alba: calma
Maria: indiferència
Dani: indiferència
Anna Bartomeus: indiferència
Laura:
Judith: trista
Judith Jodar: indiferència

Mary: contenta

Ambient Sonor:

Hem recollit els diferents sons que hem anat sentint des de que ens hem llevat fins a la nostre arribada a la facultat:

- Porta de casa
- Porta del carrer
- Pluja
- Bicicleta passant davand meu
- Cotxe: el motor i el soroll al obrir i tancar la porta
- Ràdio: cançons i veu parlada
- Converssa amb els pares
- Cotxes passant pel carrer
- Porta universitat

Revista educativa

El passat dia 06-10-2009 la meva companya Cris Pujol i jo vem presentar a seminri un treball basat en una revista que vem cercar a la biblioteca de la facultat.

Tal com va publicar la cris al seu blog: http://cris-fenidesfent.blogspot.com/
el titol de l'esmenada revista era: Escuela infantil en acción.

La nostra exposició pretenia donar a conèixer a la resta de companys l'estructura bàsica de la revista, tot dividint-la en les seccions variables i les fixes.

Una vegada exposada tota aquesta informació a grans trets, vem seleccionar un article que ens va cridar força l'atenció, en vem proporcionar una còpia als nostres companys i el vem comentar a classe.

L'article en qüestió es deia: Aprende Manipulando

En ell es proposen diferents activitats a realitzar amb els nens des de ben petits per tal de despertar les seves inquietuts i ganes de conèixer. Una dada que ens va agradar força va ser el fet que als nens una vegada acabada l'experiència els hi van fer entrega d'un diploma.

Treball col·laboratiu: blogosfera

La poesia i l'educació


Respecte al que ha escrit la meva companya Blanca Marí al seu blog sobre la poesia com a mitjà educatiu, m'agradaria dir que davant la pregunta que ella planteja "però realment els mestes d'educació infantil no tenim cap més recurs literari per a explicar i ensenyar coses als infants que estem educant?"
Jo li diria que sí que n'hi ha però com molt bé ha reflexionat també ella al seu blog les poesies i les cançons solen ser la millor manera per a ensenyar als nens. És per això que moltes de les activitats que conformen la vida quotidiana són/estan explicades mitjançant cançons o poesies.

podeu accedir al bloc de la meva companya esmenada anteriorment : Blanca Marí Fortuny

Poesies amb suc

A la Ventafocs

De cendres portes la falda
de fum és el teu anell
i les sabates totes
d'espurnes i cascabells

Empar de Lanuza




El gegant del Pi

El gegant del Pi
discuteix amb la geganta;
El gegant del Pi
diu que sol no vol sortir
La geganta diu
que li punxa una sabata;
la geganta diu
que va coixa i tothom riu.
Li han mirat el peu
per curar-li la punxada,
li han mirat el peu
i cap marca no s'hi veu.
-No hi teniu cap clau
missenyoreta la geganta,
no hi teniu cap clau;
no mentiu així si us plau!
Val més dir-ho clar,
si voleu sabates noves,
val més dir-ho clar,
de bon grat les vull comprar

Ben acompanyat
ara balla amb la geganta,
ben acampanyat
pers carrers de la ciutat

Joana Raspall

Cançó de saltar a corda

La pluja és una bruixa
amb els cabells molt llargs.
Cascabells li repliquen
tota la trena abaix.

A la nit, si venia
ho fa sense avisar,
estalzim a la cara
i vestit estripat.

Si fa córrer l'escombra
conillets, a amagar!
Amagats que seriem
que no ens atraparà.

Darrere la cortina
fem-li adéu amb la mà.

Maria Mercè Marçal

El nou calendari dels colors

El calendari dels colors

A l'escola anem cinc dies:
el dilluns
el dimarts
el dimecres
el dijous
i el divendres

Descansem només dos dies:
el dissabte
i el diumenge

Nem a posa'ls-hi colors!

De violeta envoliquem el dilluns
El dimarts gris s'omple du núvols
Dimecres un raig verd apaga l'incendi
Ataronjat el dijous té un punt amarg
El divendres es tenyeix el dit d'un groc aigualit
Dissabte esclata de vermell escarlata
Però:
Brilla més el diumenge el blau opalí de les constel·lacions

Interactivitat

Apunts: Gestió de la informació i TIC

Els blogs

Els blogs són una bona manera d’extendre les notícies, per tant parlem de blog com una eina molt important per a la difusió d’informació.
Dins d’aquest ámbito en que considerem el blog com una eina de difusió de notícies cal esmerar un tret important. Qualsevol persona pot publicar notícies tant en un blog propi com en un aliè. De manera que les diferens publicacions queden ordenades cronològicament.
Les comunitats de bloggers solen estar formades per persones amb un interès comú.

Navegadors:

Un navegador és un programaque serveix per a moure’ns per les pàgines web. Són navegadors: Microsoft Internet Explorer, firefox, safari…
WWW. : World Wild Web
Hi ha dos tipus de software, els lliures que no solen valer diners i els propietaris on sí que es paga.

Per a cercar:

El menys aconsellable per a la recerca d’ingormació és buscar-ho al Google deguta a que no és información “seva” si no que el que fa és buscar per les pàgines web en general, per tal d’aconseguir información sobre el tema en quesito. Per tant el millor criterio a seguir a l’hora de cercar informació és saber exactamente què és el que vull i d’aquesta manera ho buscaré en una pàgina més concreta.

Els blogs i els navegadors

Els Blogs:

Els blogs són una bona manera d’extendre les notícies, per tant parlem de blog com una eina molt important per a la difusió d’informació.
Dins d’aquest ámbito en que considerem el blog com una eina de difusió de notícies cal esmerar un tret important. Qualsevol persona pot publicar notícies tant en un blog propi com en un aliè. De manera que les diferens publicacions queden ordenades cronològicament.
Les comunitats de bloggers solen estar formades per persones amb un interès comú.

Els Navegadors:

Un navegador és un programaque serveix per a moure’ns per les pàgines web. Són navegadors: Microsoft Internet Explorer, firefox, safari…
WWW. : World Wild Web
Hi ha dos tipus de software, els lliures que no solen valer diners i els propietaris on sí que es paga.

Per a cercar:

El menys aconsellable per a la recerca d’informació és buscar-ho al Google deguta a que no és información “seva” si no que el que fa és buscar per les pàgines web en general, per tal d’aconseguir información sobre el tema en quesito. Per tant el millor criterio a seguir a l’hora de cercar informació és saber exactamente què és el que vull i d’aquesta manera ho buscaré en una pàgina més concreta.