Un record del concert de Santa Cecilia 2009:

grups.blanquerna.url.edu/m03/cecilia/09/index.htm

Recerca a la biblioteca

Per fer pràctiques amb el catàleg on-line de la biblioteca et proposem les següents activitats que podeu fer per parelles:


Punt número 1:Busca tres llibres que parlin sobre algun aspecte que estigueu interessats i que estiguin relacionats amb l’Educació Infantil (hàbits, celebració de festes tradicionals: la castanyada, lectoescriptura…)


1. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

AUTOR: Rigol, Francesc
TÍTOL: Els Colors / [il·lustració: Francesc Rigol]
NOTES: Fulls de cartró


2. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….


AUTOR: Alsina Masmitjà, Pep
TÍTOL: Cançons i danses per celebrar les festes / Pep Alsina
NOTES: Conté: CD 1: La Castanyada. -- 1 CD (24:36 min.) ; 12 cm. -- DL B-47459-2004 CD 2:


3. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….


AUTOR: Ros, Roser
TÍTOL: Barrila de titella / Roser Ros
NOTES: Amb musica pautada



Punt número 2:Escriu el nom de les revistes d’educació infantil que estiguin a la biblioteca. Escriu el màxim nombre de revistes que puguis i esbrina la seva tendència educativa (valors, etapa,…)i periodicitat. (al darrera)



Referència 1

TÍTOL: Escuela en acción infantil [Revista] : revista de pedagogía de Magisterio

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL

NOTES: El títol de la revista fins el 1996 és Escuela en acción. Fins el 1977 Escuela en acción és un suplement de Magisterio Español
NOTES: Escindida en: Escuela en acción
NOTES: ; i en: Escuela infantil





Referència 2


TÍTOL: Escuela en acción [Revista]

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL


NOTES: Carpeta d'activitats amb material didàctic
NOTES: En part és continuació de: Escuela en acción infantil






Referència 3


TÍTOL: Escuela infantil [Revista] : revista de pedagogía de Magisterio

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
NOTES: En part és continuació de: Escuela en acción infantil





Referència 4


TÍTOL: Guix d'infantil [Revista]

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: RECURSOS DIDACTICS
MATÈRIES: PRACTICA EDUCATIVA
MATÈRIES: EXPERIENCIA DOCENT
MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL





Referència 5


TÍTOL: In-fàn-ci-a [Revista] : educar de 0 a 6 anys / Associació de Mestres Rosa Sensat

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: RECURSOS DIDACTICS
MATÈRIES: PRACTICA EDUCATIVA
MATÈRIES: EXPERIENCIA DOCENT

NOTES: Descripció feta a partir de: Núm. 6 (jul./ag. 1982)





Referència 6


TÍTOL: In-fan-ci-a [Revista] : educar de 0 a 6 años / revista de la Asociación de Maestros Rosa Sensat

PERIODICITAT: Bimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: RECURSOS DIDACTICS
MATÈRIES: PRACTICA EDUCATIVA
MATÈRIES: EXPERIENCIA DOCENT





Referència 7


TÍTOL: Infància a Europa [Revista] : revista d'una xarxa de revistes europees

PERIODICITAT: Bianual

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: RECURSOS DIDACTICS
MATÈRIES: PRACTICA EDUCATIVA
MATÈRIES: EXPERIENCIA DOCENT
MATÈRIES: EUROPA





Referència 8

TÍTOL: Infancia en Europa [Revista] : revista de una red de revistas europeas

PERIODICITAT: Bianual

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: RECURSOS DIDACTICS
MATÈRIES: PRACTICA EDUCATIVA
MATÈRIES: EXPERIENCIA DOCENT
MATÈRIES: EUROPA





Referència 9


TÍTOL: Jakingarriak [Revista]

PERIODICITAT: Semestral (irregular)

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: PAIS BASC





Referència 10


TÍTOL: Jugar y crecer [Revista] : revista de educación infantil

PERIODICITAT: Trimestral

MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: JOC
MATÈRIES: JOGUINA

NOTES: Publicada fins al núm. 4 per Escuela Infantil






Referència 11


TÍTOL: L'Ora di religione [Revista] strumento di lavoro per l'insegnamento della religione cattolica nella scuola dell'infanzia ed elementare

PERIODICITAT: Mensual (9 números l'any)

MATÈRIES: EDUCACIO RELIGIOSA
MATÈRIES: EDUCACIO PRIMARIA
MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
NOTES: A partir del 2001, volums de 9 núms. de set. a maig



Punt número 3: revistes que parlin sobre el primer dia d'escola dels més petits

Des del primer dia ... [Article] / Bet Madera i Dolors Bastús
Madera, Bet

El Período de adaptación [Article] / Grupo Estable La Gaviota Micaela

Entrar en la escuela [Article] / Cecilia Orta, Arantza Osés
Orta, Cecilia

L'Acollida a l'escola i a l'institut [Article]

Mediación parental en la elaboración de la separación del jardín de infancia [Article] / Graziela Fa
Fava Vizziello, Graziella

Un Tiempo para comenzar y un tiempo para esperar [Article] / Nancy Bello, Teresa Boronat, Misericòrd
Bello, Nancy

Estratègies metodològiques i organitzatives per treballar a l'aula [Article]





Punt número 4: Escriu els llibres de l’activitat 1 en la normativa de citació bibliogràfica ISO 690


1. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….

AUTOR: Rigol, Francesc
TÍTOL: Els Colors / [il·lustració: Francesc Rigol]
DADES DE PUBLICACIÓ: Barcelona : Combel, 2001
DESCRIPCIÓ FÍSICA: [12] p. : tot il. col. ; 18 cm
COL.LECCIÓ: (Aprenc amb en Pau i en Piu)
MATÈRIES: LLIBRE D'IMATGES
MATÈRIES: COLOR
MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
NOTES: Fulls de cartró
DIPÒSIT LEGAL: B-9726-2001
ISBN: 84-7864-518-7


2. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….


AUTOR: Alsina Masmitjà, Pep
TÍTOL: Cançons i danses per celebrar les festes / Pep Alsina
DADES DE PUBLICACIÓ: Barcelona : Graó, 2004
DESCRIPCIÓ FÍSICA: 175 p. : il. ; 13x14 cm + 5 CD
COL.LECCIÓ: (Olla de grills)
MATÈRIES: CANÇO POPULAR
MATÈRIES: DANSA POPULAR
MATÈRIES: CULTURA POPULAR
MATÈRIES: ESTACIO DE L'ANY
MATÈRIES: CANÇO INFANTIL
ALTRES TÍTOLS: La Castanyada
ALTRES TÍTOLS: Nadal i Reis
ALTRES TÍTOLS: El Carnaval
ALTRES TÍTOLS: Sant Jordi i festes de primavera
ALTRES TÍTOLS: Sant Joan i festes majors
NOTES: Conté: CD 1: La Castanyada. -- 1 CD (24:36 min.) ; 12 cm. -- DL B-47459-2004 CD 2: Nadal i Reis. -- 1 CD (39:43 min.) ; 12 cm. -- DL B-47460-2004 CD 3: El Carnaval. -- 1 CD (43:31 min.) ; 12 cm. -- DL B-47461-2004 CD 4: Sant Jordi i festes de primavera. -- 1 CD (41:14 min.) ; 12 cm. -- DL B-47462-2004 CD 5: Sant Joan i festes majors. -- 1 CD (39:25 min.) ; 12 cm. -- DL B-47463-2004
DIPÒSIT LEGAL: B-47458-2004
ISBN: 84-7827-315-8


3. ……………………………………………………………………………………………………………………………………………….


AUTOR: Ros, Roser
TÍTOL: Barrila de titella / Roser Ros
DADES DE PUBLICACIÓ: Barcelona : Associació de Mestres Rosa Sensat, 1991
DESCRIPCIÓ FÍSICA: 61 p. : il. ; 22 cm
COL.LECCIÓ: (Temes d'infància ; 16)
MATÈRIES: EDUCACIO INFANTIL
MATÈRIES: TITELLA
MATÈRIES: TEATRE ESCOLAR
ENTITAT: Rosa Sensat (Associació)
NOTES: Amb musica pautada
DIPÒSIT LEGAL: B-13951-1991
ISBN: 84-85008-73-1




Punt número 5: Ves a la biblioteca i cerca físicament un dels llibres o alguna revista,que et pot interessar de l’exercici 1 o 3



AUTOR: Ros, Roser
TÍTOL: Barrila de titella / Roser Ros

CENTRE


SIGNATURA


VOLUM


OBSERVACIONS


PRÉSTEC

FPCEE


791.53 ROS


041176


Disponible

Valoració final dels Blogs

Valoració

Quan el primer dia d'universitat em van dir que m'havia de crear un blog per a anar penjant el meu dia a dia a la facultat em vaig veure incapaç. Però ho havia de fer, així que em vaig posar en marxa. Vaig començar fent un blog molt senzillet i de mica en mica el vaig anar personalitzant amb ediquetes i colors, i francament estic orgullosa del resultat.

Una de les publicacions que m'agradaria remarcar és la dels fluxogrames i els mapes conceptuals, doncs va ser el treball d'una classe que em va agradar força. Per altra banda també remarcaria la publicació "dels dos entorns per a l'aducació infantil" ja que em va costar una mica poder-ho penjar amb el programa indicat, i per tant va ser com una "superació personal" aconseguir-ho.

Per tant crec que ha sigut una experiència força positiva en diferents aspectes.

Mari Carmen Díez

Vem tenir el privilegi d'escoltar una conferència de quan la Mari Carmen Díez va venir a la nostra universitat fa uns anys.

Treball col·laboratiu: els wikis

Primera part teòrica:

Un wiki es crea per mitjà de la intervención de diferents persones en un document creat que es troba a la red. Una persona fa una primera intervención i a partir d’aquí, i depenent de la confidencilitat que esculli per al document, diferents personas aniran editant el text i afegint o suprimint información. D’aquesta manera es crea un Wiki, que a la vegada és també susceptible de discussió, és a dir que les persones hi poden fer comentaris a part per a parlar del tema en qüestió etc.

Les diferents parts d’un Wiki són:
• Discusió
• Pàgina
• Història
• Notificarme

Els wikis s’editen mitjançant una pestanya que et dóna la opció d’editarla.

La pàgina de discussió consisteix en un fòrum on la gent pot escriure comentaris respecte el text en qüestió. Per tal de donar la seva opinió, suggerències…

Els enllaços es fan sobre determinades paraules del text. Aquestes paraules adquireixen un color una mica diferent a l’original per tal que qui llegeix pugui advertir l’enllaç. Una vegada establert l’enllaç es pot clicar a sobre de la paraula i s’entra directament a una altre pàginae que pot contenir una definició, imatge, dibuix història, etc, de la paraula en qüestió.

Dos entorns per a l'educació infantil

EDU 365

La primera diferència que he trobat és que a http://www.edu365.com una vegada introdueixes l’adreça al buscador web directament entres a la pàgina que per defecte és en català; per altre banda la pàgina http://www.educalia.org et dóna la possibilitat d’escollir si vols visitarla en català, castellà o anglès.
A continuació trobo una altra diferència pel que fa a la pàgina principal de cadascuna de les pàgines. La primera que he esmenat anteriorment consta d’una barra horitzontal a la part superior amb diferents opcions com ara correu, informació a l’usuari/a, etc. ; també consta d’una columna a la part esquerre on pots escollir quina etapa educativa t’interessa tractar, i et dóna tres possibles activitats a dur a terme: jugar, crear o imaginar, també s’hi troben dos escriptoris: el de la ESO i el de Primària; pel que fa a la part ‘central’ de la pàgina trobem dues columnes més, una amb Novetats i l’altre amb Notícies.
A l’altre web una vegada hem escollit l’idioma amb el que volem visitarla, entrem a una pàgina de fons negre amb un rectangle al mig blanc i amb lletres i dibuixos de colors. A la part superior del fons negre trobem diferents enllaços sobre els que clicar: què és?, mapa del web, castellà o anglès; dins ja del recuadre central trobem el nom de la pàgina i a cadascun dels costat dos intervencions, més grans que la resta, oferint información sobre l’educació primària i la secundària; entre aquestes dues intervencions hi ha més links que et permeten entrar a: destacats, tallers i projecte, i ja per acabar, a la part inferior trobem la Ciberteca que et permet apendre a cercar i trobar información a Internet.
Personalment m’ha agradat més la la presentación i estructura del web: http://www.edu365.com per tant és la que he escollito per tal de fer la segona part de la feina. He anat a la columna de l’esquerra que ja he descrit anteriormente i he vlicat sobre l’enllaç ‘Crea’ una vagada dins he trobat que estava dividit en diferents categories: animació, les teves històries i col•labora i crea. Dins de cadascuna d’aquestes categories trobem diferents programes relacionats amb aquestes. Per exemple:


ANIMACIÓ
Zimmertwins
Les teves aventures animades amb varietat d'escenaris i accions



LES TEVES HISTÒRIES
Makebeliefscomix
Barreja-ho tot i crea les teves tires còmiques



CREA
Eduwiki
Col·labora en una enciclopèdia feta per tots nosaltres


Considero que aquesta secció del web és molt interessant ja que el que fa és plantejarte diferents programes per tal de treballar aspectes diversos que et poden interessar; com ara que hem vist exemples de programes proposats per tal dur-ho a terme. Per tant si un alumne, professor o qualsevol persona vol crear un vídeo, per exemple, només anant a aquesta pàgina i entrant en aquest link trobarà diferents programes amb els que podrà dur a terme la tasca que li interessa.

Drets dels infants

A seminari vem veure la pàgina que defensa els drets dels infants. Adjunto el linc, doncs és força interessant i entretingut fer-hi una volta.

http://www.dretsinfant.cat/

Darrera classe de Gestió de la Informació i TIC:

Competències digitals especifiques:

Fa anys, analfabet era qui no sabia escriure ni llegar, avui dia, és analfabet aquell qui no sap fer servir certs programes informàtics.

Nosaltres som nadius digitals perquè hem nascut a l’era informàtica, els immigrants digitals són totes aquelles persones que no van néixer a l’era informàtica i s’han hagut de formar posteriorment.

El mestre ha de tenir un lideratge davant dels seus alumnes a nivell informàtic.
ITSE: llistat creada per uns americans on diu totes les coses que han de saber estudiants i docents.

Normes generals de la UNESCO: des d’aquesta assignatura, blog...ens ha interessat potenciar la creació de coneixements, d’aquesta manera s’integren verdaderament els coneixements.

Des de les competències generals del 1r dia fins a aquestes com a mestres, etc és tot un camí que hem de seguir, i ho hem de llegir.

Pel·lícula

Billy Elliot


1- Alguna imatge que ens hagi cridat l'atenció
Qan el Billy està ballant ballet amb les nenes i enfoquen els peus de manera
que es poden veure les sabatetes de les nenes i les botes de boxeig d'ell.

2- Algun diàleg que ens cridi l'atenció
-Toni, ¿tu piensas en la muerte?
-¡Vete al carajo!
-Pues buenas noches.

-Si de mí dependiera, cerraria mañana mismo todas las minas.
-¿De qué trabaja usted, señor Wilkinson?
-Estoy en el paro.

3- Com comença la pel·licula
La pel·lícula comença dins de casa. El Billy es posa un CD de vinil i la música
comença a sonar, ell es posa a saltar a sobre del llit.
Tot seguit prepara l'esmorzar a l'àvia, però quan li porta ella ha marxat i la
va a buscar.

4- Com acaba la pel·licula
La pel·lícula acaba amb la mateixa imatge amb la que comença: el Billy quan
era petit saltant a sobre del llit amb la paret verda de fons.

5- Com ens identifiquem amb un personatge
No em vaig identificar en un personatge si no que em vaig identificar amb un
moment, una situació:
Quan el Billy va am el seu pare a fer les proves d'admisió a l'escola de dansa
ell és molt pessimista, mentre que el pare no deixa de confiar en que ho
aconseguira. Em recorda a quan vaig fer les proves d'accés a Blanquerna i no
sabia si m'admetrien; jo era molt pessimista i la resta de gent, en canvi era
força optimista.

6- On i quan vem veure aquesta pel·lícula per primera vegada?
La vaig veure a casa meva fa anys amb els meus tiets.

7- Missatge de la pel·lícula
~Descobriment i desenvolupament de la sexualitat.
~Lluita per els ideals propis, autosuperació.
~Importància del recolzament familiar.
~Recolzament social (del poble).
~Evolució, aprenentatge de la mestra.

El diccionari de Mossen antoni Alcover i Francesc de Borja Moll

A partir dels tres llenguatges diferents: el quotidià, el publicitari i el poètica vem crear tres construccions diferents per tal d'explicar o vendre quelcom del nostre diccionari


QUOTIDIÀ:

Hi havia una vegada el mossen Antoni Alcover i el seu amic Francesc de Borja Moll es van trobar a la plaça Major de Menorca. Van començar a discutir sobre el significat d’una paraula, ja que a l’hora de parlar, no s’acabaven d’entendre. No ho entenien ja que fins al moment mai no havien tingut aquest tipus de problema amb ningú del seu entorn. La paraula en qüestió que va originar la disputa va ser comunicar. Cadascú entenia el concepte a la seva manera, i a partir d’aquí es van adonar que aquest problema amb el que s’havien topat existia amb moltes altres paraules i sobre tot a causa dels diferents dialectes.

Com era l’exemple de la paraula mirall, que en català és mirall i en mallorquí espill, o la paraula SORTIDA i en valencià EIXIDA.

Al final, van arribar a un acord, que consistia en crear un manual que unifiqués els diferents dialectes, valencià, balear i català, i d’aquesta manera van crear el ddiccionari català, valencià i balear.


PUBLICITARI

• Un tresor lèxic, de tot dialecte català,
• Un cataleg imprescindible per a la comunicació d'escola infantil
• Quan més aviat millor

POÈTIC

Algunes paraules
hauràs de buscar
al diccionari
per comunicar

Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

Aquests dos autors
possible van fer
els diccionaris
que aviat usarem

Mossen Alcover
Lingüista va ser
Francesc Borja Moll
Literari també

A Blanquerna estudiem
a Blanquerna aprenem
com educar infants
i a l'escola anirem

Exàmen de música de cançons

Quinze són quinze

Quinze són quinze,
quinze quinze quinze,
quinze són quinze,
quinze, quinze són.

Arri arri tatanet
Arri, arri tatanet,
anirem a sant Benet,
comprarem un panellet,
per dinar, per sopar,
per en ... no n'hi ha.

La gallina ponicana
La gallina ponicana
Pon un ou cada setmana
Pon-hi un, pon-hi dos
Pon-hi tres… pon-hi deu.

La gallina de la Seu
Diu que amaguis aquest peu
Que no és ni teu, ni meu
Que és de la mare de Déu

Filtre personal

Tres llenguatges

A classe es va arribar a les següents conclussions:

El llenguatge publicitari és el més persuassiu i busca un aresposta en un temps determinat; mentre que el poètic és no necessita de rima però sí de ritme, té una certa funció estètica, aporta imatges mentals i s'usa molt per a alliberar sentiments.
Però és important dir, que tots tres llenguatges en necessiten mutuament.

google docs

Enquesta

El meu JClic

http://grups.blanquerna.url.edu/clic2009k/vikymv/index.htm

JClic

ELS CLICS I ELS JCLICS

Clic: programa educatiu. Basat en fer exercicis prefixats. El que està bé del clic és crear jclics.

Web de suport del clic: clic.xtec.cat hi ha molts projectes fets amb el programa jclic que estan formats per activitats. Cada pantalla, sol ser una activitat, per exemple associar imatges amb paraules...La gràcia és que tothom pot crear un jclic.

L’activitat que farem és crar un jclic els arxius creats tenen dues extensions: jclic.zip . els arxius creats els penjarem a un espai web.

El jclic és el programa,amb el programa creem projectes, i dins de cada projecte hi ha activitats.

Hi ha un programa que es diu jclic author i amb ell començarem a fer la feina que hem de fer. Construirem un projecte que l’anomenarem fruites i que tindrà unes quenates activitats.

Fruites.jclic.zip
Nom activitat Text Imatge

Trencaclosques gràfic

Macedonia.jpg

Trencaclosques text

La poma és molt bona 5P

Associacions texttext
Colorsfruites

Associació textimatge Nom fruites Poma.jpg
Mandarina.jpg
Platan.jpg


Hem anat a jclic author, en el cas de no tenir-lo al pc el que fem és anat a la pg de clic i anar a jclicinstal•lació i ens el descarreguem. Quan ja hi som l’obrim i diem on el volem desar, en el meu cas al pendrive i creem nou projecte, l’anomenem i el desem.

Mediateca: on haurem de desar tots els arxius multimedia

Activitats: on disenyem les cativitats

Seqüències: creem les seqüències

Projectes interficie d’usuari x a canviar les aparences.

Després hem anat a mediteca i hem afegit les fotos

Després hem anat a activitat, nova activitat i hem escollit què és el que volem fer,com que ja haviem acordat un puzzle hem clicat damunt de puzzle d’intercanvi. Li donem un nom i acceptem i s’ens obren 4 pestanyes. Anem a opcions on podriem canviar el tipus de trencaclosques, quantes vegades volem que barregi... o inclús un text. Després tenim l aopció FINESTRA on hi posemel color.
MISSATGE hi posem el missatge inicial dins d’això anem a contingut actiu amb el que podem posar un so...que hemde tenir prèviament grabat, etc. Després PLAFÓ on triem la forma del trencaclosques; com que és un trencaclosques d’imatge, treiem la imatge. Amb això ja estaria acabada l’activitat, xo abans d’acabar, cal provar-ho amb el play que hi ha a dalt.
Repetim el procés, xo com q és puzzle de paraules, al dinal el q fem és posar 1 fila i 5 columnes. Canviem el color de la font i a més a més eixamplem les columnes i files.

Ara anem directament a associació text imatge  vag a nova activitat assiciaciño simple, pq hi ha 1 imatge x a 1 text en el cas q hi hagés més d1 text seria ass complexa. Al ser associació simple quan es anvia 1 plafó tb canvia l’altre. Cliquem sobre el 1r de l’esq i anem a imatge i d’aquesta manera introduïm la imatge, i després sobre el plafó B hi introduïm el text i ho fem gros.
FITXERDESA

Eines crea una pg web i ho desem a la mateixa carpeta on està tot.
Anem al blink, grups academica, 1k. L’escola d¡edu infantil, webs. Anem a la dreta, pujar fitxers, entrem i ens creem una carpeta i hi pugem els arxius jclic.zip i l’htm. Una vegada pujats anem a les fletxetes del costa de l’arxiu htm t i a dalt ens surt una adreça web q és la que hem d’introduïr al blog.

Etnopoètica i lleunguatge publicitari

La repetició en la publicitat és clau per tal que comprem o consumim un producte: anunce coca-cola, vec l’anunci i dic: ‘ em ve de gust pendre una coca-cola…’
Aquest factor és dels més importantss i usats també en l’etnopoètica.
La publicitat no és solsament l’art verbal són també un factor molt important les imatges.

Per altre banda a l’etnopoètica és molt important l’art verbal.
Tenen la finalitat d’entretenir, omplir el temps de lleure, educar, donar normes, criticar, reforçar la identitat social o nacional, cohesionen un grup, creen lligams de solidaritat… Aquestes finalitats són les mateixes que en la publicitat.

Els diccionaris

El registre escrit: els diccionaris. Hi ha cinc diccionaris bàsics en la llengua catalana:

1r Pompeu Fabra

2n Mossen Antoni Alcover i Francesc de Borja Moll

3r Joan Coromines

4rt La gran enciclopedia Catalana. Diuen els estudiosos que és el millor.

5è Institut d’Estudis Catalans (IEC) 1995 recull tot allò que interessa de tots els diccionaris anteriors.

Feina a fer: buscar informació sobre els diferents creadors dels diccionaris de la llengua catalana.

5 paraules a buscar al nostre diccionari:

1- Verb: comunicar
2- Nom: escola
3- Adjectiu: infinfantil
4- Adverbi: aviat
5- Preposició: amb

Definicions:

COMUNICAR: establir relacio entre persones amb la intenció de transmetre.
ESCOLA: lloc on hi ha agrpuació de persones, be per l’aprenentatge de conceptes o bé pels conceptes apresos.
INFANTIL: referent a la primera etapa de la persona.
AVIAT: adverbi referent al temps i ens indica la seva curta durada.
AMB: referent a una acció i ens pot indicar la unió, pertenyença o bé la companyia.

Fluxogrames03-12-2009

Mapes conceptuals 03-12--2009

Mapes conceptuals i fluxogrames

Els fluxogrames i els mapes conceptuals

Tracten de representar realitats.
Mapes per a situacions i fluxogrames per a processos.
Tenen una forma semblant a un esquema, són gràfics, sempre tenen connectors. Dóna la idea de la imatge mental que ens hem creat sobre una realitat. Serx¡veix per exemple per a veure què han après els nens...
A classe, el que hem de fer és crear un mapa conceptual a través del programa Cmap Tools.

A a l’hora da desar-ho ens demana un títol. Quan ja hem entrat al programa, hem posat una contrasenya. Quan hem anat a desar-ho tenim diferents opcions, guardar-ho al meu pc o al món, a la red q ells tenen i de la que ara ja en formam part.inicio, mi pc, mis documentos, my Cmaps. Podem desar-ho com a fitxer d’imatge i d’aquesta manera, es desa en format jpg. És recomanabla desar-ne dues copies, perquè si ho deses en jpg per a poder-ho pujar al blog no es pot modificar més que amb el gimp. Per a desar-ho com a fitxer d’imatge el que hem de fer és anar a fetxer, exportar el Cmap com a fitxer d’imatge.
Hem vis l’entrada al blog sobre els fluxogrames, i hem vist que hi tota una sèrie de símblos preestablerts per tal de crear aquests flucogrames. El programa proposat per a treballar els fluxogrames és el Gliffy. Creem, per a guardar, anem a file, export as jpg.

LA LLEGENDA DELS TÚNELS DE SARRIÀ

Llegenda

View more presentations from guest14691d.

El Daniel era un nen de 8 anys molt curiós i li costaven molt les matemàtiques; estudiava a l’escola mixta de les “Salesianes”. Un dia al acabar la classe de matemàtiques va sortir darrera la professora per a preguntar-li un dubte. De sobte, al girar una cantonada la professora havia desaparegut. Aquest fet el va sobtar molt, tant que al arribar a casa els avis i veure al seu estimat avi Abel, va còrrer a ferli una abraçada mentre li deia tot esverat:

- Avi Abel, avi, t’he d’explicar una cosa que m’ha passat avui a l’escola!!

L’avi, es va recol•locar al silló per tal d’escoltar millor al seu net.

- Al acabar la classe de matemàtiques he sortit a preguntar un dubte a la profe. Ella no s’ha adonat que la seguia i de sobte quan he girat una cantonada: ELLA JA NO HI ERA!!!!

L’avi va rumiar una estona i va dir-li:

- Vine, Daniel, i obre bé les orelles que t’explicaré una història:

Fa molts i molts anys a la teva escola només hi estudiaven nenes i les professores eren monges. Al costat hi havia una altra escola que era la dels “Salesians” on només hi estudiaven nens i els professors eren capellans.
Per aquella època corria el rumor que per sota dels carrers de l’antic poble de Sarrià hi havia tot un seguit de túnels que creaven una ciutat subterrània.
Per altre banda el meu avi em va explicar, quan jo era un marrec com tú, que ell havia construït un seguit de túnels per a ajudar als religiosos de Sarrià a escapar quan eren perseguits per a ser empresonats. Abans de morir em va donar el plànols, i els vaig guardar per què els guardes.

Mentre els avis estaven enfeinats preparant la taula i el sopar, el Daniel va aprofitar i va entrar al despatx de l’avi sense que s’adonés. Un cop dins va xafardejar entre les caixes de l’avi esperant trobar alguna pista. Cansat de buscar, va estirar-se a terra i de cop i volta, una rejola es va aixecar. El daniel va mirar pel forat va posar-hi la mà i va treure el que semblava un tros de paper vell. El va desdoblegar i va resultar ser un mapa!! L’havia trobat!! Va sentir com el cridaven a sopar i va tornar a posar al seu lloc la rajola, va sortir del despatx i es va guardar el mapa a la motxilla. Quan va arribar a casa seva va agafar una llanterna per a l’excursió que l’esperava al dia següent ja que tenia al seu poder el mapa dels túnels.

Al dia següent durant la classe li va explicar tot a l’Ana, la seva millor amiga. A l’hora del pati, tots dos van anar cap al teatre ja que el plànol els hi mostrava una entrada. Al arribar, no van trobar cap túnel. Frustrats van seure a terra per a esmorzar.

De sobte! Una escletxa de llum va aparèixer davant seu. Van apropar-s’hi i van posar els ditets al forat estirant fort. Davant seu es va obrir una porta on els conduïa a un rebedor ple de túnels. Van mirar el mapa, i van endisar-se pel tercer túnel que van veure, que conduïa als Salesians. En mig del túnel, hi havia una cambra que estava ple bressols per a nens petits. Van seguir pel túnel fins que es van topar amb una porta davant seu. Fent mota força, la van aconseguir obrir i es van trobar sota la taula d’un altar. Estaven desconcertats però l’Ana va reconèixer on eren: a l’església dels salessians. Sorpresos, van tornar enrere per tal de tornar al túnel. Però la sorpresa va venir quan dins del túnel no hi havia un sol camí a seguir, si no que n’hi havia com a mínim sis de diferents. Evidentment no recordaven quin era el que els duria altra vegada cap a l’escola i al mapa no hi constaven més túnels. I voleu saber què van fer ells??

Quatre pedres al carrer jo les se contar molt bé, de color de xocolata, un ,dos, tres, quatre: XOCOLATA!!

I van escollir el camí que la cançó va els hi va dir.

Era molt fosc, estaven nerviosos i desorientats així que van començar a córrer sense fixar-se per on anaven. Quan van girar una cantonada es van trobar de cara amb una forta llum que els va cegar per moments. Van anar cap a ella i ja eren al mig del carrer!

-UFFFFFF!- van fer tots dos a la vegada.

-anem cap a l’escola?- va fer l’Ana amb veu tremolosa.

I tots dos van començar a fer camí. Quan estaven al C/Major de Sarrià, l’Ana es va adonar que no duia el seu jersei verd! Li ho va dir al Dani i van decidir tornar al túnel per a buscar-ho. Estaven tots dos molt nerviosos i espantats. La foscor d’aquell túnel no els havia agradat gens. Mentre anaven pujant altre vegada cap a l’estació de ferrocarrilsgairebé no van parlar, però sí que van acordan no explicar a ningú el que havien descobert.

Però per més que ho haguéssin explicat, ningú no els hauria cregut. Per què? Doncs molt senzill perquè quan van arribar al’entrada del tunel, aquest havia desaparegut: JA NO HI ERA! Per tant no tenien cap mena de prova que pogués donar credibilitat a la seva història.

La nostre cançó

EL MATÍ


És hora de llevar-nos
Correm tots fora el llit
Anem cap al labavo
I fem un llarg pipí.
Ui quines lleganyes,
Treiem-nos-les avit
La panxa fa rau-rau
Bebem-nos el Cola-cao.

Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia

Agafem el respall de dents
I rentem-nos bé les dents
Abrim l’armari de bat a baaaaat!
I ens posem tots ben mudats.

Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia

Ui quins cabells portem
Amb el respall ho arreglarem,
Aviam que haig de portat
A la bossa tot i cabrà!

Surt el sol
Ja és de dia,
Avui ens espera
Un gran dia

Ha arribat l’hora,
Som-hi tots cap a l’escola!

Romina, Blanca, Mònica, Laura, Marta, Marina, Viky

Google docs: treball col•laboratiu.
Coses noves qu no tenen els wikis: adjuntes sdreces a docs I no docs a adreces. Creem un doc I convides a unes adreces a veure’ls
Dif entre compartir I publicar un doc. X ex el suro, només està publicat, no està compartit, pq jo no el puc modificar. X ex la llista de blogs del blink és un google docs, no està compartit, xo la veiem tots.
(llegar el q posa al bolg, x distingi q és un treball col•laboratiu i un treball en grup)
Fem a clase els ex i al blog pengem q hem fet i les adreces usades.
És important tenir x una banda hi ha el google dogs i per l’altre el g-mail, pq un crea el dooc i el comparteix amb la resta de companys; com?: amb les adreces de g-mails de la resta de components del grup.

Si el q volem és q tota bcn vegi el meu doc, com q no tic els mails d tothom, el q faig és publicar-ho, a continuación em dónen una adreça web q correspon al meu doc, després el q feis pq tothom la conegui és una tasca de difussió, x ex si vull q tota una escola ho vegi, ho penjaré a la web de l’escola.
Què hem fet? Hem entrat al nostre conte de g-mail i hem anat a documents n’he creat un de nou i quan l’hem tingut, hem començat a escriure-hi. Una vegada hem escrit el que ens interessava, hem anat a Fitxer i dins de fitxer Pujar.
Al començar a fer la presentació
Crea: formulari i el programa et crea sol el full de càlcul.
Què hem fet?? Hem anat a la conta de g-mail de l’alba, hem anat a dat a l’esquerra ii hem clicat a documents. Dins de documents hem anat a Crea i hem clicat a Formulari i a continuació hem començat a crear el nostre formulari i hem començat a fer preguntes.

Al blog hem d’explicar i inserir les adreces dels docs q hem creat. Una cosa q ens interessa: vaig a la present, publica

Cançó

Peix peixet
Peix peixet
de la canya de la canya
peix peixet
de la canya al sarronet

tradicional catalana

Imatge del blog: www.centrosdedia.blogspot.com

Conclusions del debat

Els tres llenguatges es van vendre, però el poètic i el publicitari, es van “vendre” sols mentre que el quotidià, no ho va saber fer, com vem dir, en part, perquè les components del grup eren més apagades.

En què consisteix el llenguatge com a tal? Hi intervé l’emissor, no en presència del receptor. Emissor, mitja de comunicació que emet el missatge. Perquè tinc un missatge em converteixo en emissora, per arribar al meu receptor, però per això necessito crear un canal. Perquè estem en ccontacte amb altres persones aprenem a fer tot aquest procés. Perquè creiem que podem comunicar també duem a terme aquest procés.

Setmana d'activitats extraordinàries

DILLUNS: Conferència Eulàlia Bosch: FER DE MESTRE

És filòsofa i directora de IREF: Institut de Recerca de E… i Filosofia

La seva obra es composa de tres llibres:

• El plaer de mirar
• Educació i vida cuotidiana
• Un lloc anomenat escola

I els trets principals són 3:

• Constant diàleg amb la ciència, l’art, la filosofia, els infants, la familia, apendre, ensenyar… i tot això fa que qualsevol experiència seva tingui un component ric i ampli.

• Constant interès per l’educació, la seva grandesa i l’atenció i interès que ella li dóna.

• Proximitat intencionada que manté amb aquests elements. Ella provoca situacions per tal d’estar en contacte amb tots els col•lectius esmenats prèviament.

PROPOSTA que ens fa l’autora:
Pensar sobre l’ofici que hem triat.

FER DE MESTRE:
L’autora ens diu que aquest títol seria més propi d’una sèrie de conferències que no pas d’una sola feta per ella.
La filòsofa cita a Brossa: “Volien ferme Mestre per poder viure la vida, però s’els va oblidar explicarme com es viu la vida”.
Ens anima a sentir parlar molt sobre l’ofici de ser Mestre. Considera que és un tema que s’ha d’anar tractant de mica en mica. Per això al principi propasa el títol per a un seguit de conferències.

Ella és concentra en parlr de l’ofici de Mestre però e el marc d’una ciutat; concretament Barcelona.

S’ha de pensar amb els nens que creixen, els nens del nostre entorn: som un referent; el seu referent. La relació que podem tenir amb els nens pensum que és estàtica però els nens canvien cada segon com a reacció a les coses que els hi diem. Al parlar d’educació escolar hem de pensar que els nens estan devant nostre creixent i que per tant som un referent per a ells i per a tots els hàbits que van adquinint.
Cita la reflexió filosòfica que fa al llibre sobre els estrangers.
Eulàlia Bosch:
Apendre a viure la nostre ciutat ésa pendre a viure-les totes.
L’autora va recalcar la importància de que si una persona no arrela a la ciutat d’on prové, n pot arrelar a cap altre lloc. Per tant el mestre és una figura molt important en aquest aspecto ja que será l’encarregat de fer que els nens coneguin i apreciin la seva ciutat. D’aquesta manera, nosaltres amb el nostre ofici haurem d’oferir la nostre mà als nostres alumnes per tal que sapiguen quiné s el seu món i agafin gust per ell. El nen necesita l’aixoplug de la societat, la familia, etc. I va enfatitzar en un punt bàsic per a qui fa de mestre: la confiança que dóna saber que algú t’acompanya, que tens un recolzament.
Tot seguit, va ensenyar-nos una página que va trobar interessant i de la que havia pogut formar part: www.anycerda.org
Va recalcar la importància de que, des de no fa gaire temps, han començat a constar als plànols de Barcelona les escoles, doncs ja no es tracta de l’educació que s’imparteix en un edifici, si no que és la importància de l’educació en un marc concret: LA CIUTAT. És primordial que els nens coneguin la seva ciutat i el lloc que ells ocupen en ella i que nosaltre siguem capaços de transmetre’ls tot això. Com ja he dit abans ens va enfatitzar en el fet que hem de servir de guía i de compañía dels nens que están al nostre càrrec.
Va utilizar una metáfora per tal d’explicar-nos la relació entre escola i ciutat: les vaques que són rumiants surten de l’estaple per a menjar i una vagada han trobat el menjar, tornen a l’ataple per a menjar-lo. Les vaques surten després tornen a un lloc conegut, estable, familiar per a digerir l’aliment que han trobat fora. Paral•lelament els nens han de sortir a buscar i viure noves experiències, etc. i tornen després a digerir-ho: pensar i integrar-ho a la seva vida, a l’escola que és un lloc conegut i familiar per a ells.

DIMARTS: Llar d’infants: "El mar"


Quan vaig arribar a l’escola bressol EL MAR encara no hi havia cap alumne, de manera que em van poder ensenyar les instalacions.
Les clases es dividien segons l’edat dels nens i hi trobavem: la classe dels lactants, la dels caminants, la maternal, i la dels grans. Jo vaig anar a la classe dels caminants.
De mica en mica van anar arribant els nens i em va cridar l’atenció que els pares entraven a deixar-los a clase; vaig preguntar i em van dir que els pares entren i s’estan una estona amb els nens a clase i que en el cas de que el nen plori aprofiten una distracció per a marxar. Degut a que hi havia cinc nens malalts només comptàvem amb tres alumnes i com que a la clase dels lactants, que estava porta per porta amb la dels caminants, també contaven amb pocs nens vem juntar-los a tots a una sola clase. Primer vem deixar que juguessin entre ells i al cap d’una estona una de les profesores va començar a montar el joc heurístic:
1. Van disposar pots metàl•lics per la clase en petits grups de 2, 3 ó 4 pots.
2. Van disposar cadenes metàl•liques de diferents tamanys, més llargues i més curtes.
3. Van disposar palets de futa semblants a una mà de morter.
4. Van disposar cons i tubs de cartró.
5. Van disposar cadenes de plàstic més llargues i més curtes.
Van estar jugant, etc. durant uns tres quarts d’hora apròximadament i després van recollir i sortir al pati.
Aproximadament a les 11.30 vem entrar a donar el dinar als nens i vem tornar a juntar les dues clases. Primer de tot es van canviar bolquers i els nens es van rentar la cara i les mans, amb el nostre ajud. Una vegada seguts a taula a cada nen se li va donar un plat amb peix. Per als més grans era el según plat i per als més petits servia per a que comencessin a experimentar amb le textura i el sabor de l’aliment. Paral•lelament s’els hi va donar la papilla. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser que els nens podien menjar amb les mans.
Després de dinar es van tornar a rentar mans i cara, vem treure bates i sabates i: A DORMIR!
La noia encarregada es va fer càrrec d’ells durant l’estona que va durar la migdiada.
Quan vem arribar ales 15.00 els nens seguien dormint. A mesura que es van anar despertant van anar cap a l’altre clase. Quan ja van estar tots llevats els hi vem donar el berenar i després vem estar jugant tots fins a l’hora de marxar.

Cal dir que aquesta escola bressor a la que vaig anar, és pública i per tant el nombre d'alumnes per classe és molt reduït per tal de poder donar un tracte més personal a cada alumne.




DIJOUS: Biblioteca Jaume Fuster

Al arribar a la biblioteca Jaume Fuster vem baixar cap a la sala de conferències i ens van fer seure de manera que deixessim les primeres files lliures per tal que els nens que arribessin poguessin seure. La Roser ens va dir que els nois que anaven a ‘actuar’ feia ja una estona que estaven preparant la vau. Tot seguit, ens va donar l’opció d’anar a rebre als nens que anaven a arribar.
A l’escenari hi havia ns plafons als costats i al radera amb unes lletres “a” escrites amb color toronja i unataula al mig.
Una vegada ja estavem tots seguts, va començar l’espectacle. Van sortir un noi i una noia i van començar dient: “un plat, pla, ple de poesia està”.
A partir d’aquí van començar a dir poesies que tal com l a Roser Ros ens ha dit tantes vegades a classe no necessàriament tenien rima però sí que tenien ritme. Entre tant, també van cantar cançons i com que els nens les coneixien, els hi feien els cors. Tant mateix quan feien alguna cosa al terra, o que n oho veien bé, tots s’aixecaven de les catires per tal de veure-ho.
Al finalitzar el noi i la noia van anar a la porta per tal de despedir-nos a tots.




DIVENDRES: Auditori

Al arribar a l’auditori el primer que vem fer, va ser anar ‘Al museu de l’Auditori’. Al saber que erem estudiants d’Educació Infantil, la noia que ens el va ensenyar, ho va fer des del punt de vista que ens interessa a nosaltres: nens de 0 a 6 anys. Vem començar la visita per la sala d’interactiu que sol ser la última que visiten els nens. Ens va dir que és la sala on els nens poden experimenta amb certs instruments. I ens va dir que hi ha dos dipus de visita: les guiades o les lliures; i que aquestes segones també es dividiesen en dos:

1. Descobrim
Que consa d’un treball previ i posterior a la visita a les aules dels diferents centresi que abarca els cursos des de P-3 fins a P-5.

2. Vine a trobar el teu instrument amic
Es creen vuit grups i a cada grup se li dóna una fitxa per a penjar al coll amb la foto d’un instrument. Llavors durant la visita posterior al museu cada grup haurà de trobar el seu instrument. És per a nens des de P-5 fins a 2n de Primària.

Dins del museu vem veure els unstruments dins d’una espècie d’urnesamb una petita explicación i hi havia una sala, que només es pot visita quan vas amb visita guiada, que era tota de parets fosques i amb una pantalla al devant. A la pantalla s’hi projecta un video i a les parets van apareixent diferents instruments que es van iluminant d’un en un.

Després de la visita ve manar a veure i escoltar un assaig d’un espectable musical infantil: “Corda i descorda”.

Ja per últim ens van parlar de l’oferta educativa oferida per l’auditori.
Ens van voler, primer de tot, recalcar tres coses:

1. L’Auditori va ser creat com una ciutat de la música.

2. El su màxim objectiu és fer arribar al màxim número de persones possible aquest art que és la música.

3. Està pensat per a tot tipus de públic.

Crecen que educar és diferent a ensenyar i és per això que el seu objectiu és educar però d’una manera subliminal, sense que no ens n’adonem mentre escoltem la música.

També ens van enfatitzar en el fet que és necessari que la música sigui gaudida pels oients i que per tant, també la disfrutem, d’aquesta manera podrem estimar la música.

La xerrada va acabar amb una cita de Simon Ratle:
“ La música per a nosaltres no és un luxe, és una necessitat, com l’aire que respirem o l’aigua que bebem."

Els Wikis: treball col·laboratiu

Els wikis

Un wiki es crea per mitjà de la intervención de diferents persones en un document creat que es troba a la red. Una persona fa una primera intervención i a partir d’aquí, i depenent de la confidencilitat que esculli per al document, diferents personas aniran editant el text i afegint o suprimint información. D’aquesta manera es crea un Wiki, que a la vegada és també susceptible de discussió, és a dir que les persones hi poden fer comentaris a part per a parlar del tema en qüestió etc.

Les diferents parts d’un Wiki són:
• Discusió
• Pàgina
• Història
• Notificarme

Els wikis s’editen mitjançant una pestanya que et dóna la opció d’editarla.

La pàgina de discussió consisteix en un fòrum on la gent pot escriure comentaris respecte el text en qüestió. Per tal de donar la seva opinió, suggerències…

Els enllaços es fan sobre determinades paraules del text. Aquestes paraules adquireixen un color una mica diferent a l’original per tal que qui llegeix pugui advertir l’enllaç. Una vegada establert l’enllaç es pot clicar a sobre de la paraula i s’entra directament a una altre pàginae que pot contenir una definició, imatge, dibuix història, etc, de la paraula en qüestió.

La pràctica que nosaltres hem fet ha estat afegir exemples de cançons infantils dins la classificació feta, veiem com hi ha una estreta relació entre matèries.

http://es.wikipedia.org/wiki/Canci%C3%B3n_infantil

Setmana extraordinària

Acompanyament a l'escola:

El dimarts vaig acompanyar a la Miriam, una alumna de 3r a l'escola on ella fa pràctiques.
Vaig estar a Llar d'infants el mar, al barri de Sant Andreu.
És una escola pública i laica.
Al ser pública, el nombre d'alumnes per classe era força reduït, i si a més a més afegim el fet de que la majoria dels nens estaven malalts, encara més.
Al arribar, la Miriam em va ensenyar les instalacions i a continuació vem anar a la classe on ens quedariam dot el dia. era la classe dels caminants, per tant tenien entre 1 i 2 anys.
Quan els nens van arribar, els pares van entrar amb ells i es van quedar a l'aula durant una estona; després van marxar. donat que hi havia molt pocs nens es van ejunatr le classe dels lactants amb la dels caminants.
A continuació es va preparar la classe per tal de dur a terme el 'Joc heurístic' que va consistir en deixar pots de metall per l'aula amb bastonets de fusta, cadenes tant metàl·liques com de plastic de diferents mides i grossors, rulos de cabell i cons de cartró. Els nens van estar jugant i al cap d'una estona es va recollir i van sortir al pati.
després del pati vem entrar tots a classe i van dinar; després de dinar es van tornar a rentar les mans i la cara i va venir una noia de reforç per tal de posar als nens a dormir. Vem marxar a dinar.
A les tres vem tornar i encara hi havia molts nens que dormien. Els van deixar dormir fins que de mica en mica s'anaven despertant i els hi vem anar donant el berenar.
Una vegada van haver berenat vem tornar a sortir al pati i vem esperar a que vinguessin els pares a buscar-los.

Setmana extraordinària

Conferència Eulàlia Bosch: FER DE MESTRE


És filòsofa i directora de IREF: Institut de Recerca de E… i Filosofia La seva obra es composa de tres llibres:
• El plaer de mirar
• Educació i vida cuotidiana
• Un lloc anomenat escola I els trets principals són 3:
• Constant diàleg amb la ciència, l’art, la filosofia, els infants, la familia,
apendre, ensenyar… i tot això fa que qualsevol experiència seva tingui un
component ric i ampli.
• Constant interès per l’educació, la seva grandesa i l’atenció i interès que
ella li dóna.
• Proximitat intencionada que manté amb aquests elements.

Ella provoca situacions per tal d’estar en contacte amb tots els col•lectius esmenats prèviament.

PROPOSTA que ens fa l’autora: Pensar sobre l’ofici que hem triat. FER DE MESTRE: L’autora ens diu que aquest títol seria més propi d’una sèrie de conferències que no pas d’una sola feta per ella. La filòsofa cita a Brossa: “Volien ferme Mestre per poder viure la vida, però s’els va oblidar explicarme com es viu la vida”.

Ens anima a sentir parlar molt sobre l’ofici de ser Mestre. Considera que és un tema que s’ha d’anar tractant de mica en mica. Per això al principi propasa el títol per a un seguit de conferències. Ella es concentra en parlar de l’ofici de Mestre però en el marc d’una ciutat; concretament Barcelona. S’ha de pensar amb els nens que creixen, els nens del nostre entorn: som un referent; el seu referent. La relació que podem tenir amb els nens pensum que és estàtica però els nens canvien cada segon com a reacció a les coses que els hi diem. Al parlar d’educació escolar hem de pensar que els nens estan devant nostre creixent i que per tant som un referent per a ells i per a tots els hàbits que van adquinint. Cita la reflexió filosòfica que fa al llibre sobre els estrangers.

És per aixòque ella considera que quanun apersona sap viure a la seva ciutat pot viure a qualsevol altre ciutat que no sigui la seva.
Després d'això va passar a parlar-nos d'una pàgina en la que ha col·laborat:
www.anycerda.org
Va aprofita aquest moment per a parlar-nos del important paper que van prenent les escoles de mica en mica.

A continuació va explicar el paper de les escoles en vers als infants mitjançant una metàfora en que deia que: les vaques (o altres rumiants) surten de l'estable par a menjar i tornen després a ells per tal de digerir l'aliment de l'exterior. Ell relaciona les vaques amb els nens, l'estable amb l'escola, l'exterior amb la ciutat i el menjar amb el coneixement.
I acte seguit va posar una imatge de Perejaume en que es veia una cadira amb una finestra enganxada que simbolitzava que una persona s'ha d'endur l'instrument per a pensar allà on hi ha un punt d'interès per al coneixement.

Per a concluir la xerrada va mostrar una imatge de la 'Pedra Rosseta' i va dir que no podem ensenyar a algúa escriure si primer de tot no som nosaltres bons lectors.

L'últim que va dir va ser: "Fer de mestre és fer d'acomodador i dirli al nen quin és el seu lloc i després seure e última fila i observar."