Setmana d'activitats extraordinàries

DILLUNS: Conferència Eulàlia Bosch: FER DE MESTRE

És filòsofa i directora de IREF: Institut de Recerca de E… i Filosofia

La seva obra es composa de tres llibres:

• El plaer de mirar
• Educació i vida cuotidiana
• Un lloc anomenat escola

I els trets principals són 3:

• Constant diàleg amb la ciència, l’art, la filosofia, els infants, la familia, apendre, ensenyar… i tot això fa que qualsevol experiència seva tingui un component ric i ampli.

• Constant interès per l’educació, la seva grandesa i l’atenció i interès que ella li dóna.

• Proximitat intencionada que manté amb aquests elements. Ella provoca situacions per tal d’estar en contacte amb tots els col•lectius esmenats prèviament.

PROPOSTA que ens fa l’autora:
Pensar sobre l’ofici que hem triat.

FER DE MESTRE:
L’autora ens diu que aquest títol seria més propi d’una sèrie de conferències que no pas d’una sola feta per ella.
La filòsofa cita a Brossa: “Volien ferme Mestre per poder viure la vida, però s’els va oblidar explicarme com es viu la vida”.
Ens anima a sentir parlar molt sobre l’ofici de ser Mestre. Considera que és un tema que s’ha d’anar tractant de mica en mica. Per això al principi propasa el títol per a un seguit de conferències.

Ella és concentra en parlr de l’ofici de Mestre però e el marc d’una ciutat; concretament Barcelona.

S’ha de pensar amb els nens que creixen, els nens del nostre entorn: som un referent; el seu referent. La relació que podem tenir amb els nens pensum que és estàtica però els nens canvien cada segon com a reacció a les coses que els hi diem. Al parlar d’educació escolar hem de pensar que els nens estan devant nostre creixent i que per tant som un referent per a ells i per a tots els hàbits que van adquinint.
Cita la reflexió filosòfica que fa al llibre sobre els estrangers.
Eulàlia Bosch:
Apendre a viure la nostre ciutat ésa pendre a viure-les totes.
L’autora va recalcar la importància de que si una persona no arrela a la ciutat d’on prové, n pot arrelar a cap altre lloc. Per tant el mestre és una figura molt important en aquest aspecto ja que será l’encarregat de fer que els nens coneguin i apreciin la seva ciutat. D’aquesta manera, nosaltres amb el nostre ofici haurem d’oferir la nostre mà als nostres alumnes per tal que sapiguen quiné s el seu món i agafin gust per ell. El nen necesita l’aixoplug de la societat, la familia, etc. I va enfatitzar en un punt bàsic per a qui fa de mestre: la confiança que dóna saber que algú t’acompanya, que tens un recolzament.
Tot seguit, va ensenyar-nos una página que va trobar interessant i de la que havia pogut formar part: www.anycerda.org
Va recalcar la importància de que, des de no fa gaire temps, han començat a constar als plànols de Barcelona les escoles, doncs ja no es tracta de l’educació que s’imparteix en un edifici, si no que és la importància de l’educació en un marc concret: LA CIUTAT. És primordial que els nens coneguin la seva ciutat i el lloc que ells ocupen en ella i que nosaltre siguem capaços de transmetre’ls tot això. Com ja he dit abans ens va enfatitzar en el fet que hem de servir de guía i de compañía dels nens que están al nostre càrrec.
Va utilizar una metáfora per tal d’explicar-nos la relació entre escola i ciutat: les vaques que són rumiants surten de l’estaple per a menjar i una vagada han trobat el menjar, tornen a l’ataple per a menjar-lo. Les vaques surten després tornen a un lloc conegut, estable, familiar per a digerir l’aliment que han trobat fora. Paral•lelament els nens han de sortir a buscar i viure noves experiències, etc. i tornen després a digerir-ho: pensar i integrar-ho a la seva vida, a l’escola que és un lloc conegut i familiar per a ells.

DIMARTS: Llar d’infants: "El mar"


Quan vaig arribar a l’escola bressol EL MAR encara no hi havia cap alumne, de manera que em van poder ensenyar les instalacions.
Les clases es dividien segons l’edat dels nens i hi trobavem: la classe dels lactants, la dels caminants, la maternal, i la dels grans. Jo vaig anar a la classe dels caminants.
De mica en mica van anar arribant els nens i em va cridar l’atenció que els pares entraven a deixar-los a clase; vaig preguntar i em van dir que els pares entren i s’estan una estona amb els nens a clase i que en el cas de que el nen plori aprofiten una distracció per a marxar. Degut a que hi havia cinc nens malalts només comptàvem amb tres alumnes i com que a la clase dels lactants, que estava porta per porta amb la dels caminants, també contaven amb pocs nens vem juntar-los a tots a una sola clase. Primer vem deixar que juguessin entre ells i al cap d’una estona una de les profesores va començar a montar el joc heurístic:
1. Van disposar pots metàl•lics per la clase en petits grups de 2, 3 ó 4 pots.
2. Van disposar cadenes metàl•liques de diferents tamanys, més llargues i més curtes.
3. Van disposar palets de futa semblants a una mà de morter.
4. Van disposar cons i tubs de cartró.
5. Van disposar cadenes de plàstic més llargues i més curtes.
Van estar jugant, etc. durant uns tres quarts d’hora apròximadament i després van recollir i sortir al pati.
Aproximadament a les 11.30 vem entrar a donar el dinar als nens i vem tornar a juntar les dues clases. Primer de tot es van canviar bolquers i els nens es van rentar la cara i les mans, amb el nostre ajud. Una vegada seguts a taula a cada nen se li va donar un plat amb peix. Per als més grans era el según plat i per als més petits servia per a que comencessin a experimentar amb le textura i el sabor de l’aliment. Paral•lelament s’els hi va donar la papilla. Una cosa que em va cridar molt l’atenció va ser que els nens podien menjar amb les mans.
Després de dinar es van tornar a rentar mans i cara, vem treure bates i sabates i: A DORMIR!
La noia encarregada es va fer càrrec d’ells durant l’estona que va durar la migdiada.
Quan vem arribar ales 15.00 els nens seguien dormint. A mesura que es van anar despertant van anar cap a l’altre clase. Quan ja van estar tots llevats els hi vem donar el berenar i després vem estar jugant tots fins a l’hora de marxar.

Cal dir que aquesta escola bressor a la que vaig anar, és pública i per tant el nombre d'alumnes per classe és molt reduït per tal de poder donar un tracte més personal a cada alumne.




DIJOUS: Biblioteca Jaume Fuster

Al arribar a la biblioteca Jaume Fuster vem baixar cap a la sala de conferències i ens van fer seure de manera que deixessim les primeres files lliures per tal que els nens que arribessin poguessin seure. La Roser ens va dir que els nois que anaven a ‘actuar’ feia ja una estona que estaven preparant la vau. Tot seguit, ens va donar l’opció d’anar a rebre als nens que anaven a arribar.
A l’escenari hi havia ns plafons als costats i al radera amb unes lletres “a” escrites amb color toronja i unataula al mig.
Una vegada ja estavem tots seguts, va començar l’espectacle. Van sortir un noi i una noia i van començar dient: “un plat, pla, ple de poesia està”.
A partir d’aquí van començar a dir poesies que tal com l a Roser Ros ens ha dit tantes vegades a classe no necessàriament tenien rima però sí que tenien ritme. Entre tant, també van cantar cançons i com que els nens les coneixien, els hi feien els cors. Tant mateix quan feien alguna cosa al terra, o que n oho veien bé, tots s’aixecaven de les catires per tal de veure-ho.
Al finalitzar el noi i la noia van anar a la porta per tal de despedir-nos a tots.




DIVENDRES: Auditori

Al arribar a l’auditori el primer que vem fer, va ser anar ‘Al museu de l’Auditori’. Al saber que erem estudiants d’Educació Infantil, la noia que ens el va ensenyar, ho va fer des del punt de vista que ens interessa a nosaltres: nens de 0 a 6 anys. Vem començar la visita per la sala d’interactiu que sol ser la última que visiten els nens. Ens va dir que és la sala on els nens poden experimenta amb certs instruments. I ens va dir que hi ha dos dipus de visita: les guiades o les lliures; i que aquestes segones també es dividiesen en dos:

1. Descobrim
Que consa d’un treball previ i posterior a la visita a les aules dels diferents centresi que abarca els cursos des de P-3 fins a P-5.

2. Vine a trobar el teu instrument amic
Es creen vuit grups i a cada grup se li dóna una fitxa per a penjar al coll amb la foto d’un instrument. Llavors durant la visita posterior al museu cada grup haurà de trobar el seu instrument. És per a nens des de P-5 fins a 2n de Primària.

Dins del museu vem veure els unstruments dins d’una espècie d’urnesamb una petita explicación i hi havia una sala, que només es pot visita quan vas amb visita guiada, que era tota de parets fosques i amb una pantalla al devant. A la pantalla s’hi projecta un video i a les parets van apareixent diferents instruments que es van iluminant d’un en un.

Després de la visita ve manar a veure i escoltar un assaig d’un espectable musical infantil: “Corda i descorda”.

Ja per últim ens van parlar de l’oferta educativa oferida per l’auditori.
Ens van voler, primer de tot, recalcar tres coses:

1. L’Auditori va ser creat com una ciutat de la música.

2. El su màxim objectiu és fer arribar al màxim número de persones possible aquest art que és la música.

3. Està pensat per a tot tipus de públic.

Crecen que educar és diferent a ensenyar i és per això que el seu objectiu és educar però d’una manera subliminal, sense que no ens n’adonem mentre escoltem la música.

També ens van enfatitzar en el fet que és necessari que la música sigui gaudida pels oients i que per tant, també la disfrutem, d’aquesta manera podrem estimar la música.

La xerrada va acabar amb una cita de Simon Ratle:
“ La música per a nosaltres no és un luxe, és una necessitat, com l’aire que respirem o l’aigua que bebem."