Lectures

El regal de la comunicació
Sebastià Serrano

•Pàgina 30 segon paràgraf, primera frase. “El fascinat procés de domesticació de la veu realimentaria el creixement del cervell i tots dos processos prepararien la situación màgica de caos determinista que hauria de fer emergir el fenómeno de la consciència.”

Tal com es menciona en el paràgraf anterior, del llibre, en l’acte de domesticar la nostra respiració és el que ens diferència de la resta de primats, doncs és això el que ens permet parlar i per tant, com menciona Serrano en el citat fragment, desenvolupar el nostre cervell. Tot i que veient com es defensa en l’hambit oral molta gent podriem tenir els nostres dubtes envers l’opinió de l’autor.

•Pàgina 32 segon paràgraf, després del darrer punt i seguit: “De fer, a nosaltres ens ha arribat, a través de la tradición filosòfica i religiosa, una concepció de la persona humana dividida i, encara, no només això sinó amb una part gairebé amputada. Divisió en cos i ànima o en cos i ment on la preeminència rau del tot en l’ànima o la ment i on el cos és això, matèria o màquina susceptible d’espatllar-se primer i corrompre’s més endavant a final.”

Sebastià Serrano dóna a entendre amb aquest fragment que, de mica en mica, hem d’anar deixant de banda aquesta concepción dualista de les persones doncs, tal com s’enten molt bé amb l’exemple prèvi on parla de que els metges s’obloden sovint que radera d’un cos malalt hi ha una persona, quan fem cas a una de les parts oblidem l’altra que no és menys important.

•Pàgina 34 primer paràgraf, després de l’últim punt i seguit: “De fet, una família és un espai ben complex d’interaccions comunicatives”

Aquestes interaccions comunicatives poden ser tant parlades com no parlades doncs moltes vegades sencillamente observant a un altre membre de la familia ja pots saber quin és el seu estat d’ànim.

L’illa dels cinc fars
Ferran Ramon-Cortés


•Pàgina 46 segon paràgraf després de la primera coma: “Nosaltres hem d’aconseguir explicar les coses de manera que brillin més, que destaquin i que sobresurtin de tota la resta de missatges que rebem constantment.”

El que jo entenc d’aquest fragment amb una primera lectura és que ens hem d’implicar amb les coses que expliquem.

•Pàgines 47-48 darrer i primer paràgraf respectivament: “Explicar una cosa o fer-ne una història produeix un efecte molt diferent. Les històries queden fixades a la ment, fet que difícilmente aconsegueix la informació, si no és que es tracta d’una informació especialment rellevant.”

•Pàgina 48 primera frase del tercer paràgraf: “Adéu a la literalitat, benvingudes les històries!”

Realmente seria una manera molt més efectiva de que la gent recordés el que expliquem.

NO he volgut citar més fragmets d’aquest capítol doncs els que m’han cridat l’atenció tenen el mateix o similar contingut als ja esmenats, i per tant considero que podria ser molt repetitiu par altra banda em reservo a comentar més aquests fragments a quan dongui la mava opinió.

L’art de saber escoltar
Francesc Torralba


•Pàgina 22 segon paràgraf: “Per escoltar atentament l’altre i compendre el que diu, cal fer un esforç titànic per alliberar-se dels prejudicis. Només podem alliberar-nos-en si som conscients que els tenim, però, solamente podem arribar-ne a ser conscients si som receptius als altres. El diàleg i la pràctica del viatge són els grans antídots al prejudici”

Però realmente avui dia tenim prejudicis per totes les coses; sigui per la raó que sigui ens avancem i creem les nostres pròpies imatges de les coses i és per això que, tal com diu el text de Torralba, ens tanquem en banda abans de conèixer res.

Conclussió


Són tres llibres ben diferents i amb els que m’agradaria fer una comparació respecte el text citat del llibre ‘L’illa dels cinc fars’ de Ferran Ramon-Cortés.
Tots tres llibres són molt interessants però tant el de Sebastià Serrano com el de Francesc Torralba se m’han fet molt més feixugs a l’hora de llegir-los. I considero que aquesta diferència en les tres lectures té molt a veure emb el que diu l’autor de ‘L’illa dels cinc fars’. Ell explica una informació mitjançant una història, mentre que els altres dos autors expliquen literalment una informació. Per tant tenin en compte el que diu Ramon-Cortés m’atreveixo a dir que la diferència que he trobat en les diferents lectures radica en com ho ha explicat cada autor.