Dos entorns per a l'educació infantil

dos entorns per a l'educació

Etnopèdia

Etnopoètica:

La literatura oral o etnopoètica consisteix a comunicar-se estèticament a través de la paraula dita: Bon dia i bona hora…
Les societats tradicionals sense escriptura , difonen la seva literatura a través de la repetició dels textos, de les peces orals. Per exemple: nosaltres amb els nens, haurem de fer-los apendre mitjançant l’ús de la memòria, com ara cançons.
Repetició: clau per a poder conservar i difondre els textos. Els contes , tenen una part fixe, i parts variables a les que anem fent variacions segons per exemple la época en que s’explica. El conte de la rateta que escombrava l’escaleta: fa 20 anys segurament, al explicar la historia es deia: “un dia una rateta es va trobar a sota l’escaleta una monedeta…” Avui dia si s’expliqués la història probablement es diría: “un dia una rateta es va trobar a sota l’escaleta un euro…”
L’etnopoètica és l’art verbal realitzat per persones amb talent en un procés d’improvisació.
Les produccions etnopoètiques han de tenir 3 caract:

1. Han de ser expresades a través de l’art de la paraula amb recursos propis del llenguatge poètic, com metèfores, sentit figurat, rimes, etc…
2. Ser produïdes per persones que tenen una certa habilitat comunicativa o siguin ‘competents’.
3. Han de permetre (aquests missatges) improvisar i introduir variacions segons les necesitats comunicatives del moment i la interacció entre emisor i receptor.

OMNI

Dun-Drum oriental:

1. Classificació:

1.1. Científica:

En quant a la descripción científica, parlem del Dun-drum Oriental com un
instrument membranòfon, idiòfon i inclús aeròfon.

1.2. Tradicional:

Pel que fa a aquesta classificació podem dir que el Dun-Drum oriental
és un instrument de percussió.

2. Material utilitzat

Safata amb potes
Pandereta
Globuss, un buit i un amb arròs
Paelleta
Abeurador per a animals
Petita sefata de plata
Chinchetes i suro
Maraca
Rallador
Bocina
Timbre
Picarols
Didals

3. Descripció de la construcció

Una vegada vaig haver decidit què era el que volia fer, vaig anar a
comprar el material. No anava amb una idea clasra del que volia, només
sabia que necesitaba una safata, i a partir d’aquí vaig anar improvitzant.
Tot allò susceptible de fer soroll i que em cridés l’atenció, ho vaig comprar.
Quan ho vaig tenir tot, vaig començar a dsposar-ho a la safata, que faria
de base. L’abeurador, la paelleta i la petita safata de plata era segur que
havien d’anar cap en fora par tal que poguessin sonar bé. Tantmateix la
maraca havia d’anar cap en fora per a poder sonar correctament. El
rallador clavat a la base, per tal de poderlo fer sonar cómodamente i les
xinxetes van haver d’anar clavades a un tros de suro degut a que la fullola
que constitueix la base de la safata era massa prima per a soportar-les.
Els picarols vaig pensar que seria convenient que estiguessin penjats, i així
ho vaig fer. Al costat dels picarols hi vaig colocar un suport, que en realiat
serveix com a suport de cortines, en el qual hi vaig encaixar la bocina.
Al suro hi vaig clavar una petita peça metàl•lica per a aguantar-hi el
timbre. I la pandereta la vaig enganxar de manera que tingués un espai
buit a sota per tal que sonés.




4. Manual d’instruccions

Per tal de tocar el Dun-Drum Oriental cal posar-se un didal a cada dit per
a fregar-los amb les xinxetes i el rallador i colpejar la paelleta, l’abeurador
i la safateta de plata. La resta és qüestió de deixar-se anar i enir unamica
de ritme!!

Cançó

Bon dia nostre pare

-Bon dia nostre pare,
bon dia nostre rei!
Pagueu-nes la soldada,
doncs és de bona llei.

-Bon dia fill, bon dia,
digueu-me d’on veniu?

-Venim de Barcelona,
bon pare aquí ens teniu.

-Quin és el vostre ofici
m’haurieu d’explicar.

-El nostre ofici pare
mireu-lo com se fa.

Lireta lirondaina
Lireta lirondí.

-Aquell qui té un ofici
de fam no es pot morir.

tradicional catalana

imatge de'Ariel Abadi

Vacances

Vacances de Nadal o vacances d'hivern

Fa uns dies, a classe de seminari el jordi ens va comunicar una notícia que havia trobat a un diari en que es comunicava que des del departament d'educació s'havia plantejat un canvi a la denominació de les festes nadalenques i de setmana santa per Vacances hivern i vacances de primavera.

Tal com vem comprovar a classe, la disputa està servida!

la mirada educativa

La mirada educativa

Aparentment aquesta és una foto molt senzilla, però en realitat té un trasfons molt important. Tot nen petit necessita d’algú més gran que ell per a que l’ajudi i l’acompanyi continuament. De fet, pedriem dir que aixó no passa només amb els petits, si no que tots, per grans que siguem, sempre necessitem una ajuda constant, que a la vegada ens recordi que no estem sols. En un inici, el nen petit demanarà ajuda en coses sencillez, coma ra que li apropin joguines, aigua… Però de mica en mica l’ajuda que requerirà serà per a coses més importants; com en el cas d’aquerta fotografia en que la nena demana agafarse de la mà per tal de no caure si camina sola. Per tant no hem d’blidar que sempre tindrem a algú disposat a donar-nos la mà per a que recordem que no estem sols i a la vegada hem de recordar que la nostre mà també està a disposición de tot aquell que no vulgui caure.